Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per recollir informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i poder millorar i personalitzar la teva experiència oferint-te continguts que t'interessen. Si segueixes navegant, considerem que acceptes la seva instal.lació i ús. Pots canviar la configuració o obtenir-ne més informació a Política de cookies

Sala de prensa

Més oportunitats per a les persones
dimecres, 21 de novembre de 2018
Inici » Notícies » Exposició: Joan Ponç

Exposició: Joan Ponç

Barcelona, 22 de gener 2002

“En el moment de Dau al Set, Ponç era el pintor per excel·lència”, va assegurar Joan Brossa. Insòlit i imprevisible, Joan Ponç (Barcelona, 1927 - Saint Paul de Vence, França, 1984) és un dels artistes catalans més importants de la segona meitat del segle XX. Autor d’una obra singular i enigmàtica, Ponç va ser un pintor-poeta absolutament original. La Fundació “la Caixa” presenta l’exposició antològica més important que s’ha organitzat fins avui del creador català. A través d’unes 160 obres –algunes de les quals no s’havien exposat mai fins ara-, la mostra Joan Ponç permetrà, per primera vegada, seguir l’evolució de la seva pintura, des de les primeres obres de l’època d’Algol (1946) fins a Capses secretes (c. 1975-80). L’estada al Brasil (1953-1962) és una de les fites d’aquest recorregut cronològic traçat pel crític d’art i filòsof Arnau Puig, que va compartir amb Ponç nombroses iniciatives. Joan Ponç és l’última exposició que es presenta en el Centre Cultural del passeig de Sant Joan. La Fundació “la Caixa” inaugurarà el febrer CaixaForum, el nou centre cultural situat a la fàbrica modernista Casaramona, al peu de la muntanya de Montjuïc.

L’exposició Joan Ponç, comissariada per Arnau Puig, es podrà veure al Centre Cultural de la Fundació "la Caixa" (passeig de Sant Joan, 108, Barcelona), del 23 de gener al 28 d’abril de 2002.


Aquesta exposició antològica proposa un recorregut cronològic que s’inicia en la dècada del 1940 i el punt final del qual és el 1984, l’any en què mor el pintor. L’exposició reflecteix les diferents etapes de la trajectòria artística de Ponç: els inicis, l’època de Dau al Set, l’estada al Brasil, el retorn a Europa i les últimes obres realitzades al sud de França. Aquest últim apartat s’inicia el 1978, l’any en què va dissenyar l’escenografia i el vestuari de la representació de la Balada del Gran Macabre, del dramaturg i escriptor belga Michel Ghelderode, i finalitza amb les seves últimes obres, com ara Homenatge a Leonardo da Vinci, un panell immens que va pintar a Céret el 1980. De la mateixa manera, es presenta una part de la sèrie Capses secretes (1975-1980), que es va exhibir el 1984 a la Fundació Caixa de Barcelona, i que és el resultat de les incomptables hores que Ponç va passar a les sales d’espera d’hospitals i consultoris a causa dels seus problemes de salut.

Entre les obres presents, destaquen Paisatge urbà (1945), Ulls, monstres i lluna vermella (1947), Vapigall (1950), Figures quimèriques (1954), Suite neurastènica (1967) i Lluita interior (1970). Un audiovisual mostrarà fragments d’algunes entrevistes realitzades a l’artista. Aquesta exposició no hauria estat possible sense les aportacions de museus, fundacions, galeries d’art i col·leccionistes privats que van saber valorar la força visionària de la pintura de Ponç i es van anticipar al reconeixement oficial de la seva obra.

Ponç dibuixa de nit, gairebé sense llum, perquè aquesta no era necessària per donar vida i forma a les figures del seu món, ja que només havia de permetre que la seva mà actués. Les coses, les figures, tenien la forma que li dictava el cervell, que impulsava la seva gestualitat creativa. “La imaginació sempre ha estat per a mi un mitjà i no una finalitat. A qui no ho entengui li resultarà molt difícil comprendre el meu treball. És fonamental”, va escriure en els sues apunts autobiogràfics. No utilitzava aquesta imaginació, tal com va recordar, per fer palesa la finalitat d’un món tèrbol, sinó per aprofundir en els complexos i les malformacions espirituals i sensibles que feien niu al seu interior.

Genial fabulista de formes, Ponç va voler expressar a través de l’art el que l’ensenyament convencional no li va permetre fer. La seva biografia és gairebé novel·lesca, no només per la mateixa personalitat de l’artista –complexa i fugisera-, sinó també pel misteri que sempre el va envoltar. Indisciplinat, rebel i mal estudiant, Ponç va descobrir ben aviat la seva vocació en el col·legi salesià Sant Antoni de Pàdua de Mataró. Fascinat davant una reproducció de L’enterrament del comte d’Orgaz, d’El Greco, va sol·licitar al director de l’escola “l’ingrés a l’Orde dels Pintors”. A partir del 1944 es va convertir en alumne del pintor i pedagog Ramon Rogent, que li va ensenyar “coses tan importants com ara mantenir la paleta i els pinzells nets i barrejar els colors amb nitidesa”.


Joan Ponç
Del 23 de gener al 28 d’abril de 2002


Centre Cultural de la Fundació ”la Caixa”
Passeig de Sant Joan, 108
Barcelona

Horari:
De dimarts a dissabte, d’11.00 a 20.00 hores
Diumenges i festius, d’11.00 a 15.00 hores
Dilluns, tancat

www.fundacio.lacaixa.es


Entrada gratuïta



Com naveger icono_pie - Contacta'ns icono_pie - Accesibilitat icono_pie  
©icono_pie Fundación Bancaria Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa". 2018. Tots els drets reservats
Informació legal icono_pie- Política de privacitat icono_pie - Política de cookies icono_pie - Fundación Bancaria Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa". icono_pie