Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per recollir informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i poder millorar i personalitzar la teva experiència oferint-te continguts que t'interessen. Si segueixes navegant, considerem que acceptes la seva instal.lació i ús. Pots canviar la configuració o obtenir-ne més informació a Política de cookies

Sala de prensa

Més oportunitats per a les persones
diumenge, 25 d´agost de 2019
Inici » Notícies » Refugiats. Vides en trànsit

Refugiats. Vides en trànsit

Barcelona, 20 de juliol 2007
Es calcula que al món hi ha uns 10 mil.lions de refugiats i més de 25 mil.lions de deslpaçats interns a 40 apïsos. Tots ells fugen de les guerres, les tortures i les amenaces polítques. La regió dels Grans Llacs d'Àfrica es troba des de fa dècadesen una situació de conlflicte greu. Això ha causat grans matances i moviments massius de població. La població tutsi congolenya que vivia a les regions frontereres entre Congo i Ruanda, fou víctima de masacres i més de 50.000 persones van haver de fugir de la regió i marxar a Ruanda. Els camps de refugiats de Kiziba i Gihembe es van crear els anys 1996 i 1997 respectivament, sota l'ampar del'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats), com a conseqüència d'aquests conflictes. Des de llavors, el Congo es troba immers en una guerra que no ha permès als refugiats retornar a les seves llars. L'any 2005 s'estimava que a casa un dels camps hi havia una població aproxiamda de 18.000 refugiats. Es tracta d'una població rural i dedicada al pastoreig i de condició molt pobre.

L'Obra Social “la Caixa”, a travès del seu programa de Cooperació Internacional, col.labora des de 1997 en diferents projectes, a travès de diferents ONG´s nacionals i internacionals amb l'objectiu de col.laborar a la millora de les condicions de vida dels refugiats i desplaçats al món.

Amb aquesta exposició, l'Obra Social “la Caixa” pretén contribuir a un millor coneixement de la realitat en la que viuen milers de refugiats del mon i incidir especialment en la dels refugiats de Kibuye y Byumba a Ruanda, on es dóna suport a un programa de formació i captació per a nens i joves. Aquesta mostra presenta el reportatge fotogràfic de Sergi Càmara i el vídeo documental de Marc Beneria. També s'inclouen diversos materials realitzats pels propis refugiats amb els que es contextualitza la seva vida quotidiana. Les imatges de Sergi Càmara ens mostren fragments de vides, instants quotidians, com anar a la recerca de queviures i aigua, els jocs o l'assistència a classes.

L'exposició es complerta amb un cicle de debats i documentals programats per als mesos de juny i juliol, i uns tallers didàctics per als més petits.
L'exposició Refugiats. Vides en trànsit es podrà visitar a CaixaForum (Avda. marqués de Comilles, 6-8) fins el dia 2 de setembre
Aquest matí s'ha presentat a Caixaforum l'exposició "Refugiats. Vides en trànsit" Amb aquesta mostra l'0bra Social "la Caixa", a través del seu programa de Cooperació Internacional, pretén apropar una realitat pràcticament oblidada.

La regió dels Grans Llacs és una terra rica en minerals i recursos energètics i agrícoles, tot i que la majoria de la seva població viu des de fa dècades sumida a la misèria i la violència. Tot i que els primers conflictes de la regió s'inicien l'any 1959, la gran espiral de violència s'accelera a la dècada dels noranta. Juntament als conflictes ètnics, derivats en part del traçat de fronteres artificials provocat per la descolonització, la causa de la prolongació del conflicte obeeix, en gran mesura, a raons econòmiques.

El camps s'organitza com una petita ciutat: hi ha escoles, centre de salut, un mercat, camps d'esports, cementiri, esglésies, etc. Cada família té dret a una vivenda. Tot i que la situació és diferent a cada campi l'espai disponible a cada país varia, d'acord amb la reglamentació, la recomanació és que cada vivenda tingui una mínima superfície de 45m² i no menys de 30m² i que com a molt puguin viure 8 persones per casa / amb un mínim espai de 4.5m² per persona a àrees fredes i 3.5m² a zones tropicals.

Les vivendes són de fang, lona i altres materials reciclats. Són les mateixes famílies les responsables del seu manteniment. Els serveis bàsics com latrines i distribució d'aigua són comunitaris per barris: per cada 20 persones correspon una latrina i 250 persones per aixeta d'aigua.

Mensualment cada grup familiar rep una ració d'aliments depenent del nombre de membres per família que constitueix la quantitat mínima de nutrients necessaris per persona. La ració individual diària per persona que proveu el Worl Food Program és de 350 gr. de farina de blat de moro, 220 gr. de llegums, 20 grs. d'oli vegetal, 5 grs. de sal de cuina i 40 grs. de CSB.

En general, el refugiat posseeix una salut fràgil, física i psíquicament. La ruptura violenta amb el seu entorn i la seva situació de carències, deteriora seriosament el seu benestar emocional. Són especialment sensibles els nens i adolescents. Les malalties més comuns són la malària, les derivades d'una incorrecta nutrició, els problemes gastrointestinals i respiratoris. La SIDA també és una problema important, tot i que no es coneixen xifres exactes. Les persones grans, els malalts crònics i amb discapacitats (els vulnerables) reben un tracte específic i més personal.

L'educació és molt important perquè manté viva l'esperança dels refugiats d'un futur per a ells i els seus fills. A més, desenvolupa un paper en el foment de la pau, de la justícia i de la reconciliació. Aproximadament, la meitat dels refugiats en el món són nens i nenes menors de 18 anys. La possibilitat de realitzat estudis reglats tant d'educació primària com secundària suposa una motivació extraordinària que influeix no només en les vides personals d'aquests nens i nenes i joves sinó en el funcionament dels camps a nivell social.

D'altra banda, els joves que acaben els seus estudis de secundària en el camps tenen la possibilitat de treballar com a professors d'educació primària així com en activitats diverses organitzades per altres ONG's i agències internacionals de Nacions Unides. En els camps també es realitzen talles d'alfabetització, càlcul, costura, fusteria, artesania, etc.

L'horitzó dels refugiats, especialment dels més joves, en els camps és relativament reduït, davant una realitat tan extensa i complexa com la dels refugiats, els reptes són tan abundants com diferents són les situacions a les que s'enfronten a diari milions de persones.

És cert que en molts llocs del món, els refugiats han creat noves estructures comunitàries que els ajuden a sobreviure i afrontar els reptes d'una nova vida. Centenars d'experiències nascudes entre la pols dels camps de refugiats han sorprès al mon per la seva capacitat per adaptar-se a les noves realitats i per la seva fermesa per preparar el retorn a la terra que un dia van haver d'abandonar.

El programa de Cooperació Internacional de l'Obra Social "la Caixa" col·labora des de 1997 en diferents iniciatives per afavorir el desenvolupament econòmic i social a països d'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Durant aquests deu anys, el Programa de Cooperació Internacional ha impulsat 327 projectes a 55 països amb una dotació de més de 24 milions d'euros.







CICLE DE CONFERÈNCIES I DOCUMENTALS

Amb l'objectiu fonamental d'apropar aquesta realitat humana a la societat, en el marc de l'exposició el Programa de Cooperació Internacional de l'Obra Social "la Caixa" presenta un cicle de pel·lícules i documentals, que la realitat històrica i actual de diferents grups humans que han viscut l'emigració forçosa de les seves terres i que han viscut o viuen itinerants o en campaments de refugiats i desplaçats, sempre amenaçats per motius de raça, creences, ideologia o nacionalitat.

20 de juny a les 17.30 h
Refugiats i desplaçats interns al segle XXI. Som capaços d’aportar-hi solucions?

Lluís Magriñà, director internacional del Servei Jesuïta al Refugiat (JRS)
Els conflictes i les guerres, causa principal del desplaçament forçós de persones, tenen lloc majoritàriament en regions subdesenvolupades. Avui més que mai, els refugiats i els desplaçats
interns formen part d’un fenomen migratori complex en el qual es combinen factors polítics, ètnics, religiosos, econòmics, mediambientals i de drets humans. Actualment el JRS treballa en 52 països, acompanyant, servint i defensant els drets dels refugiats, especialment els dels més oblidats, en campaments i assentaments de tot el món.

28 de juny a les 19.00 h
La situació dels refugiats al món

Agni Castro-Pita, representant a Espanya de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats -ACNUR
Tot i la reducció del nombre total de refugiats, el nombre global de persones sota la competència de l’ACNUR va augmentar en 1.3 milions en 2005, passant de 19.5 a 20.8 milions. Aquest augment es deu bàsicament a l'increment del nombre de persones que viuen en situacions similars a la dels refugiats però en l'interior del seu propi país. Els conflictes han generat un desplaçament de població civil estimat en 25 milions de persones. Així, moltes persones que, d'altra banda, busquen seguretat en països veïns es veuen amb més freqüència obligades a romandre dintre de les fronteres del seu país, molt sovint en condicions semblants a les dels refugiats. Actualment, en 115 països, inclosos molts dels llocs més perillosos i difícils del planeta, el personal de l’ ACNUR presta assistència a més de 20 milions de persones desarrelades, la majoria de les quals volen tornar a casa seva. Es necessita l'ajuda de la comunitat internacional per a donar-li de nou esperança o permetre als refugiats començar de nou en una altra part.


5 de juliol a les 19.00 h
El futur dels refugiats

Sami Naïr, professor de ciències polítiques a la Universitat de París 8 i professor convidat de la Universitat Carlos III de Madrid Europa s’enfronta avui a la vasta afluència de refugiats i al canvi profund de la naturalesa de l’asil (econòmic). La política de restricció i d’externalització en l’acollida de refugiats que s’ha dut a terme en aquests últims anys és perillosa, ja que desemboca en el debilitament i la devaluació de les garanties d’asil. D’altra banda, és imprescindible que la Unió Europea reflexioni ara sobre els fonaments del dret d’asil i que creï nous dispositius, sense disminuir, però, el grau de protecció ni defugir les seves responsabilitats sobre els estats-nacions. Cal plantejar el problema de l’asil en el marc de la gestió global dels fluxos migratoris i a escala mundial, per adaptar-lo a les noves formes de desplaçaments de poblacions.

DOCUMENTALS

Dilluns, 9 de juliol a les 19.30 h
VÉS-TE’N I VIU (RADU MIHAILEANU, França-Israel-Bèlgica-Itàlia, 2005. 148 min. VE ) ens duu als campaments de refugiats del Sudan de meitat dels anys vuitanta, quan la fam va fer emigrar famílies de 26 països africans en recerca de la supervivència. En aquest context milers de jueus etíops són transportats a Israel, enmig d’una violència racial i d’intolerància cultural i religiosa. El film explica la història d’un nen negre no jueu que abandona la seva família biològica per salvar la vida, i arriba a Israel com a falasha (jueu d’origen etíop). Però a la mateixa terra promesa el protagonista patirà la doble discriminació de la seva raça i del seu origen. No recomanada per a menors de 13 anys.

Dilluns, 16 de juliol a les 19.30 h
HOTEL RWANDA (TERRY GEORGE, Canadà-Sud-àfrica- Regne Unit-Itàlia, 2004. 110 min. VE) ens recorda una tràgica
història viscuda a l’Àfrica, el 1994. Amb la guerra civil rwandesa com a teló de fons, en la qual milers de tutsis van ser assassinats a les mans dels hutus, tradicionalment subordinats i menyspreats per aquells, la pel·lícula narra la història verídica d’un gerent d’un hotel, de raça hutu, que va arreplegar valentia i astúcia per lliurar més de mil refugiats tutsis d’una mort segura durant la guerra. El conflicte va produir milers de víctimes i milers de refugiats que van haver de fugir del seu país per salvar la vida. No recomanada per a menors de 13 anys.

Dijous, 19 de juliol a les 19.30 h
LA MEVA IMATGE CONTINUA COMPLETA (ALFONS PAR, SERGI AGUSTÍ, BERNAT ARAGONÈS, Espanya, 2005.
52 min. VE). Totes les guerres deixen la seva empremta. A Freetown, la capital de Sierra Leone, Amarou, Patrick i Bonor ho
saben prou bé. Els tres han sofert l’amputació d’una cama: dos d’ells quan encara eren uns nens, l’altre en combat. No obstant això, el 1998 es va produir un miracle: la pilota es va creuar en el seu destí. Al camp de refugiats amputats de l’ONU van descobrir el futbol i la pilota els va obrir la porta de la sala dels herois. Des de llavors, els uneix el destí de lluitar per deixar de ser només víctimes i convertir-se en herois gràcies al futbol. El documental va més enllà de l’esport i d’aquests joves, més enllà de la seva condició de negres, pobres i disminuïts físics, i ens duu fins al mirall extraordinari, el mirall en el qual descobrim reflectida la seva veritable imatge: la seva imatge sencera.

Dilluns, 23 de juliol a les 19.30 h
IN THIS WORLD/EN AQUEST MÓN (MICHAEL WINTERBOTTOM, Regne Unit, 2002. 88 min. VE) explica l’odissea de
dos joves refugiats afganesos que intenten escapar del seu país durant els primers bombardeigs americans a l’octubre del
2001. Animats per la il·lusió d’arribar a Europa, s’uneixen al milió de refugiats que, al llarg de l’any, posen les seves vides
en mans de contrabandistes. Tot i que era més perillós i pesat, decideixen fer aquest viatge per terra passant pel Pakistan,
Iran i Turquia. Quan finalment aconsegueixen arribar a Itàlia descobreixen que en realitat el paradís somiat no existeix per a ningú.

Dilluns, 30 de juliol a les 19.30 h
PROMISES/PROMESES (CARLOS BOLADO, B.Z. GOLDBERG, JUSTINE SHAPIRO, EUA, 2001. 106 min. VE) ens ofereix un retrat humà del conflicte palestinoisraelià. Filmat en els últims anys de la dècada dels noranta el documental exposa la situació dels palestins als territoris ocupats i a Jerusalem est. A partir dels testimonis de set nens d’ambdós costats (de 9 a 13 anys) ens mostra com n’és de complicat créixer a Jerusalem. Encara que els nens viuen a només vint minuts de distància entre si, habiten en mons radicalment diferents, pràcticament incomunicats, i són conscients de la situació. La seva visió de les coses està modelada per les imposicions dels adults que els envolten. Però aquest grup ha decidit saltar les barreres per trobar- se amb els seus veïns.

Y PER ALS MÉS PETITS...

TALLERS PER A ESPLAIS I CASALS D´ESTIU
Del 25 de juny al 31 d’agost
Refugiats: vides en trànsit. Kibuye i Byumba, Rwanda

El taller pretén apropar els participants a la realitat de les persones refugiades: què vol dir ser una persona refugiada? Per què cal que les persones es refugiïn en altres països? Què és un camp de refugiats? Com s'hi viu? Què fan les persones que hi viuen? Estan contentes de ser al camp? Per mitjà de diferents jocs i activitats Participatives, els nois i les noies hauran d'implicar-se per protegir les persones desplaçades i per organitzar el camp de refugiats de la manera més agradable possible. Amb la col·laboració de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A més, durant la darrera conferència del cicle de debats a càrrec de Sami Nair, el periodista Bru Rovira presentar el llibre que ha escrit per a la Obra Social "la Caixa" sobre refugiats, Kalume i les seves germanes.
Com naveger icono_pie - Contacta'ns icono_pie - Accesibilitat icono_pie  
©icono_pie Fundación Bancaria Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa". 2019. Tots els drets reservats
Informació legal icono_pie- Política de privacitat icono_pie - Política de cookies icono_pie - Fundación Bancaria Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa". icono_pie