Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per recollir informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i poder millorar i personalitzar la teva experiència oferint-te continguts que t'interessen. Si segueixes navegant, considerem que acceptes la seva instal.lació i ús. Pots canviar la configuració o obtenir-ne més informació a Política de cookies

Sala de prensa

Més oportunitats per a les persones
dilluns, 19 de novembre de 2018
Inici » Notícies » Exposició: El dia que Jim Pomeroy va conquerir el Vallès

Exposició: El dia que Jim Pomeroy va conquerir el Vallès

Barcelona, 24 de febrer 2005

Doble victòria. No sols per a Bultaco, sinó també per a Jim Pomeroy. El dia? El 8 d’abril de 1973. Gairebé gens conegut en el circuit internacional, Pomeroy es va convertir en el primer americà de la història que va guanyar una mànega d’un Gran Premi de motocròs. Només amb 20 anys i en una Bultaco Pursang 250. També per primer vegada, una moto espanyola creuava en primera posició la línia de meta en un campionat del món. Però, qui és Jim Pomeroy? El dia que Jim Pomeroy va conquerir el Vallès: així titulava el 1986 una revista especialitzada un article èpic sobre les gestes del motorista. També ha volgut donar aquest títol Job Ramos (Olot, 1974) a la nova exposició de la Sala Montcada de la Fundació ”la Caixa”. No pas per atzar, tot i que no es parli de Pomeroy. La gesta del jove americà és, simplement, el punt de partida que fa servir Ramos. Una moto i un treball videogràfic conformen aquesta exposició, que s’adreça al públic majoritari i el convida a reflexionar sobre la necessitat d’una èpica, la nostra relació amb l’entorn, el motocròs i el sentit de tota obra d’art contemporani. El dia que Jim Pomeroy va conquerir el Vallès és la tercera exposició del cicle Res / quelcom passa, comissariat per Fabienne Fulchéri i Martí Manen. El cicle, que ja ha presentat l’obra d’Annika Larsson i Zilla Leutenegger, comptarà també amb la participació d’Auguste-Dormeuil (de finals d’abril a principis de juny) i de David Bestué i Blanca Casas Brullet (de mitjan juny a finals de juliol).

El dia que Jim Pomeroy va conquerir el Vallès, de l’artista Job Ramos, es pot veure a Barcelona a la Sala Montcada de la Fundació ”la Caixa” (Montcada, 14), del 25 de febrer al 10 d’abril de 2005.


Quan Job Ramos inicia un treball mai no se sap quin rumb agafarà. Les opcions són múltiples. Una por, una necessitat, un dubte o una pregunta són el punt de partida d’una recerca el resultat de la qual no se sap d’antuvi. En el procés d’observació, l’artista aplega una gran quantitat de material videogràfic, del qual només farà servir una part. El seu treball no segueix les pautes d’una narrativa habitual: enllaça seqüències que sorprenen el públic, barreja imatge estàtica i imatge en moviment i, si bé accepta el concepte de bellesa visual, no amaga el procés de filmació. Ramos fa partícip l’espectador de la seva mirada des de la càmera, i descobreix el treball d’edició posterior. El so no sols dóna emotivitat a l’obra, sinó que també ajuda a entendre el perquè de les imatges i l’abstracció temporal.

El dia que Jim Pomeroy va conquerir el Vallès arrenca d’un article publicat el 1968, amb aquest mateix títol, en una revista especialitzada. L’escrit explicava de manera èpica la gesta del nord-americà Jim Pomeroy, el qual, el 1973, amb només 20 anys i contra tot pronòstic, va sorprendre l’afició en guanyar una mànega del Gran Premi de motocròs. Ramos va guardar aquell article, que acabava dient “va ser el dia que Jim Pomeroy va conquerir el Vallès, Espanya i Europa”. Al cap de dues dècades, la gesta de Pomeroy és el referent inicial utilitzat per l’artista per començar a investigar sobre la necessitat d’una èpica, de la nostra relació amb l’entorn, del motocròs i de l’art contemporani. Quin sentit té l’exaltació èpica? Qui és Jim Pomeroy per al gran públic? Es mereix un tractament èpic? Què representa tota obra d’art contemporani per a aquest públic majoritari?

El dia que Jim Pomeroy va conquerir el Vallès ens parla de les relacions, les persones, els objectes i el paisatge, també dels dubtes i de les possibilitats. Una moto i un vídeo conformen l’exposició, juntament amb material visual i sonor descartat per Ramos durant el procés de treball i que, per tant, no apareix a la projecció final.

La moto, exhibida en un context que li és aliè (una sala d’exposicions), representa l’objecte de desig, el poder del motor i la fascinació per la tecnologia. D’aquesta manera, se’n qüestiona el sentit com a objecte d’admiració. D’altra banda, aquesta mateixa moto apareix al vídeo, cosa que demostra que no sols amaga una història, sinó que trenca amb la idea romàntica i idíl·lica que tot paisatge evoca.

Fent referència al títol del cicle (Res / quelcom passa), el paisatge fa al·lusió a un espai en el qual s’esdevenen coses, tot i que el nostre desig és que no hi passés res. Les relacions emotives es nodreixen del paisatge, i els motoristes de cros aprofiten les possibilitats que els ofereix el paisatge. Però, alhora, atempten contra la idea de paisatge pur i salvatge. Èpic, al cap i a la fi.

D’altra banda, tot relat èpic està relacionat amb el desig d’escriure història. El lector sap que no pas tot el que llegeix és veritable i accepta per endavant certes llicències poètiques i, fins i tot, l’engany. En assumir unes determinades regles de joc, passa a formar part d’un grup determinat i comparteix les mateixes emocions dels altres membres.

Job Ramos parteix de l’observació. El seu treball no apel·la directament a la intimitat, tot i que el seu entorn més pròxim hi apareix reflectit. Observar l’entorn, intentar donar-hi resposta, acceptar que no podem entendre tot el que passa al voltant nostre o al nostre interior... són elements que defineixen el treball de Ramos.

El fet d’observar es materialitza amb una càmera de vídeo. L’artista aplega molt material videogràfic i una part d’aquest acaba descartat. No es tracta d’un plantejament cinematogràfic, sinó que és purament videogràfic, és a dir, no hi ha un guió previ ni una sèrie de seqüències definides. Per aquest motiu, el procés d’edició és cabdal.

La tria del material que apareix en els seus vídeos respon a criteris emotius. Més enllà de la lògica narrativa del cinema, Ramos utilitza el referent propi dels interactius per crear continuïtats temporals. Davant el seu treball, l’espectador pot anar desxifrant relacions amagades entre les imatges, i comprovar com es modifica el significat de les seqüències amb la seva repetició o reaparició en diferents moments del treball final.

Hi ha un cert interès a mostrar el treball d’edició en ell mateix, com també el de filmació. En l’obra de Ramos observem un temps present, sota el qual sembla que tot es construeix davant nostre, en què els ‘enganys’ de l’edició es fan palesos i en què la manera de filmar simplement es mostra.

JOB RAMOS (Olot, 1974)

Exposicions individuals
- 1997 «La panxa del museu. 1789-1997. Un apropament». L’Hospici, Olot.
- 2000 «400 habitacions, un tros de pa i molta por». Sala Oberta, MC GO, Olot.
- Personal Ítems. Sala H, Vic.
- 2001 «Nitchs im Kranenhouse». Fundació Espais, Girona.
«Sobre contar cosas». Espacio Abisal, Bilbao.
- 2004 «Pla de Politjer». Metrònom, Barcelona.
«Tot va bé, és un dir». Yeans, Göteborg.

Exposicions i activitats col·lectives
- 1998 Sonar. Barcelona.
- 1999 Sonar. Barcelona.
- OVNI, mostra de vídeo independent. Barcelona (1999, 2000, 2003).
- Arco Electrónico. Madrid.
- «Contact Zones: The art of CD-ROM». Cornell University, Ithaca, Nova York.
- «Contact Zones: The art of CD-ROM». Centro de la Imagen, Mèxic DF.
- Virginia Film Festival. Charlottesville.
- Mostra de CD-ROM (Departament de Cultura de l’AECI). Lima, Buenos Aires, San José, Santo Domingo.
- 2000 Mostra d’Arts Electròniques 2000. Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona.
- «Áreas de descanso». Sala Amadis, INJUVE, Madrid.
- 2001 «Contact Zones: The art of CD-ROM». Nickle Arts Museum, The University of
Calgary, Calgary, Canadà.
- Sala Festival Plaza. Kursaal, Vitòria.
- 2002 «Take away Exposicions per emportar». Can Felipa, Barcelona.
- 2003 «A destemps». Experimentem amb l’art, Barcelona.
- 2004 «Umpa». Centre Cultural Can Fabra, Barcelona.
- «Sound and me». Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona.

Activitats en directe
- 2001 Centre cultural Montehermoso.
- 2002 «4 attachs». Panorama 2002, Olot.
- «El pati de l’escola». Col·lectiu abstract, Banyoles.
«Advertències, 2002». Olot.
- 2004 «Hangar Obert / L’estat de les estructures». Hangar, Barcelona.
- Remor. Girona.

Premis i beques
- Menció Especial del Jurat per The Nurse House, Festival de Vídeo de Navarra, 1998.
- Beca d’Arts plàstiques Ciutat d’Olot 1998.
- Beca d’ajuda a la producció, per Scandinavian Soul® (Festival de Vídeo de Vitòria, Centro Cultural Montehermoso) 1998.
- INJUVE Accèssit per Scandinavian Soul® (Madrid) 1999.
- Beca d’Arts Plàstiques, Generalitat de Catalunya, 2003.
- Beca d’Arts Plàstiques, Generalitat de Catalunya, 2004.



El dia que Jim Pomeroy va conquerir el Vallès
Del 25 de febrer al 10 d’abril de 2005


Inauguració: dijous, 24 de febrer, a les 20 h

Sala Montcada de la Fundació ”la Caixa”
Montcada, 14
08003 Barcelona

Horari:
De dimarts a dissabte, d’11 a 15 h i de 16 a 20 h
Diumenges i festius, d’11 a 15 h

Informació: Tel.: 902 22 30 40

Entrada gratuïta

Més informació: www.fundacio.lacaixa.es/salamontcada
Com naveger icono_pie - Contacta'ns icono_pie - Accesibilitat icono_pie  
©icono_pie Fundación Bancaria Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa". 2018. Tots els drets reservats
Informació legal icono_pie- Política de privacitat icono_pie - Política de cookies icono_pie - Fundación Bancaria Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa". icono_pie